Momerota. 40 anys d'espurnes

Va ser el 25 de juliol, després de la Crida d'aquell 1979. Amb la democràcia nova de trinca i els mataronins decidits a fer Festa Major. En una plaça de Santa Anna plena de gom a gom. Quatre espurnes i, al darrere, l'animalot. El minotaure en versió capgrossa. Cap de bou i cos de mula. Corredisses, giravolts, salts i espetecs, a ritme de gralla.

Va ser un propòsit col·lectiu desembocat en col·lectivitat festiva. La idea, el croquis, el costellam de fusta, la cola i el paper de diari, la roba feixuga, la música i el ball. La recuperació de l'antiga llegenda carnestoltesca en un nou cos per al mite de la Momerota, la paraula que mai s'havia perdut. La pervivència de la bata de tractant de bestiar en desús, i la boina, extemporània a la canícula de Santes.

Va ser un amor a primera vista. Començava de cop una història associada a la refundació de la ciutat, amb el foc nou d'uns temps de reconquesta democràtica de les festes i l'espai públic. De cohesió social i ganes de ser i celebrar. Del poble que, des del primer cop, aplaudeix entremaliat quan la bèstia dirigeix el foc cap a les autoritats que s'estan al balcó de l'Ajuntament. Dels valors irredempts de la gresca i la simbologia del foc per a tothom.

Va ser aquell 1979. O en la primera Escapada a negra nit. O quan va venir la Momeroteta. O a cada Dormida, cercavila o correfoc. O potser en tots i cadascun d'aquests 40 anys de celebració i descoberta conjunta. De retorn momentani a la infantesa múrria. D'aquest contracte festiu que renovem cada any.

No importa quan. Perquè la Momerota no és sinó un bocí de tots i cadascun d'aquells homes i dones, grans i petits, que un dia o altre han fugit de les seves espurnes o s'hi han entregat plenament. I dels que han tingut l'honor de fer-la ballar. Dels que ho han fet, dels que segueixen fent-ho i dels que ho faran.

Per molts anys, Mataró. Perquè qui en fa 40 no és la Momerota, som tots plegats!

Colla de la Momerota i la Momeroteta