L’any 1922 genera moltes incògnites a Mataró. La Junta Municipal, convocada a l’inici de la Dictadura de Primo de Rivera el 1923, tenia l’única missió de revisar i censurar els comptes i documents generats l’any anterior. Aquest fet ens va deixar sense part de la informació generada als plens.
Sabem que a Mataró és època de pistolerisme, vagues i locuts (lock outs) deguts a la crisi econòmica i social a resultes de la Primera Guerra Mundial i de les reivindicacions de millores laborals inspirades per la Vaga de la Canadenca. Hi trobem una burgesia extasiada pel modernisme, la renaixença i el catalanisme, i preocupada pel creixement econòmic de les seves empreses i la prosperitat de l’autonomia. La de la ciutat està lligada al tèxtil i el vidre, i s’expressa a través de la premsa, els Jocs Florals, l’art i les revistes infantils (com En Patufet, de Folch i Torres).
El que sí que podem assegurar és que la ciutat tenia personalitats repartides per totes les classes socials. La Mancomunitat estava presidida pel mataroní Josep Puig i Cadafalch, catalanista, arqueòleg i arquitecte modernista. Mentrestant, al Forn del Vidre hi va arribar Joan Peiró, acabat de nomenar dirigent de l’anarcosindicalisme al capdavant de la CNT. Fou símbol del cooperativisme i un ferm defensor dels drets dels treballadors.
Dins d’aquest context històric, hi apareixen uns altres personatges que de ben segur que us sonaran.
El 25 de juliol de 1922 a les sis de la tarda, van arribar a la ciutat en Patufet i els dos Macers. Les cròniques expliquen que en Patufet va aparèixer a l’estació, on l’esperaven la banda municipal, els gegants, els nans (que estrenaven vestits), els nous Macers o Porrers i diversos cotxes amb mainada.
En Patufet va pujar a un descapotable, des d’on va repartir caramels. La proposta inicial era repartir Patufets, però la tirada setmanal es va esgotar. La comitiva va passar pels carrers de Xurruca, de la Mercè (Camí Ral) i les Rambles per enfilar la Riera i parar a l’Ajuntament. Un cop al balcó, el capgròs va proclamar el seu discurs gràcies a la veu de Ricard Colomer.
Salut amics, entre vosaltres
per sempre més ja’m tindreu;
l’amistat des d’ara us brindo
i no us en penedireu.
Jo vos contaré rondalles,
que só après d’un vell gegant,
que a voltes us farán riure,
i altres vos enternirán.
I educaré amb gelosia,
vostre cor i vostre esperit.
Salut amics, el món és nostre.
Avant, de cara a l’infinit.
L’acte, organitzat per l’Sport Mataronès, va ser un èxit de convocatòria. Tot i així, no deixa de ser curiós que, malgrat que s’estrenaven el mateix dia, els dos Macers no tinguessin el protagonisme del seu company. Potser perquè ell era molt més popular?
Qui no ha sentit mai a parlar d’en Patufet? La història d’aquest vailet entremaliat que era més petit que una moneda i que va acabar a la panxa d’un bou és una de les més conegudes a casa nostra.
La seva popularitat va fer que l’any 1904 sorgís una revista infantil il·lustrada que es titulava En Patufet i que va tenir molt d’èxit. Encara avui segueix sent el setmanari en llengua catalana que més tirada ha tingut, amb una impressió de 65.000 exemplars i 325.000 lectors setmanals. No és estrany que, a l’hora de triar quina nova figura havia d’entrar a formar part de la comparsa dels nans, es triés en Patufet.
És com si ara féssim un nan d’en Mic o d’en Doraemon!
Què és un macer o porrer? És una persona que porta una maça o porra a les desfilades solemnes i que habitualment obre pas a les autoritats civils o religioses. Si us hi fixeu, encara avui el dia de les Santes surten dos macers davant del consistori.
Aquesta funció cerimonial ha estat adoptada en algunes poblacions per capgrossos, que obren pas als gegants. És el cas dels Macers de Barcelona, Vilanova i la Geltrú, l’Espluga de Francolí, el Prat de Llobregat o el nano Capità de Tarragona. Són figures més cerimonials que la resta i normalment porten una vara, maça o porra a la mà. En el cas dels nostres Macers, no han portat mai res però sí que habitualment són els últims nans en desfilar, tot precedint la Família Robafaves.
Fins i tot, en alguna ocasió han arribat a sortir sense els altres nans, accentuant la seva funció protocol·lària.
Sabies que tant en Patufet com els Macers tenen germans bessons? D’això se’n diuen figures de sèrie, ja que es fan aprofitant un mateix motllo i d’aquesta manera són més barates.
L’any 1912 l’Ajuntament de Pamplona va encarregar al taller barceloní El Ingenio la creació de dos capgrossos reproduint els que anteriorment hi havia hagut a la ciutat. No se sap qui en va ser l’escultor. Les figures es coneixen com a Napoleón (Macer Seriós) i Patata (Macer Rialler).
Van agradar tant, que el taller els va afegir al seu catàleg. Així va ser com cap a l’any 1916 es va construir una parella idèntica per a Llucmajor (Mallorca). Això mateix passaria l’any 1922 amb els Macers de Mataró. A més, la Casa Paquita també en tenia uns, que llogava a poblacions que no tenien nans propis, com Sitges (1922) i Maó (1929).
El mateix va passar amb en Patufet. En aquest cas, el primer capgròs seria el que Torelló va comprar a El Ingenio l’any 1908. El 25 de juliol de l’any 1922 es va estrenar el de Mataró i el 26 d’agost, el de Sitges. També es conserva un capgròs idèntic a Terrassa, que el 1965 va ser regalat a la ciutat per la Caixa d’Estalvis de Terrassa.
1683. Primera referència de gegants a Mataró.
1760. Primera referència d’un capgròs a Olot, tot i que podria ser molt anterior. És el primer de Catalunya.
1864. Primera referència dels Nans de Mataró. Són sis figures, tres dones amb còfia i tres homes amb barret i perruca. Les peces podrien ser anteriors i encara es conserven.
1902. Els Nans van guanyar una medalla de plata al Concurs de Gegants, Nans i Monstres Típics de les Festes de la Mercè de Barcelona.
1912. Dos dels nobles es converteixen. Un serà un senyor amb barret de mitja copa (en Carrau), i l’altre, un home amb barretina (el Pagès). El tercer continua portant el barret tricorni.
1922. El 25 de juliol, en Patufet i els Macers arriben a Mataró. Van ser construïts a El Ingenio de Barcelona.
1930. Els Nans estrenen vestits nous.
1941. Els Nans tornen a ser reformats al taller d’en Josep Maria Diamant. Els anys següents apareixen i desapareixen alguns dels nans.
1963. Degut al mal estat de la comparsa, només surten en Maneló, la Toneta i en Patufet.
1964. El taller d’en Diamant fa la rèplica dels nans en polièster per augmentar-ne la resistència i rebaixar-ne el pes. La comparsa es queda en onze figures: les quatre velles, el Pagès, en Patufet, els Macers, el Moro, el Xinès i el Turc o Paquistanès.
1982. Manel Casserras i Boix dona la fesomia actual als Nans.
1984. Es recreen en Pierrot, el Comte, el Follet i en Carrau (obra del mateix Casserras), i s’arriba als quinze membres històrics. També s’estrena el Ball de Nans, es fa la Capgrossada per les Santes i s’aproven les noves bases de la Colla dels Gegants i Nans de la Ciutat. La comparsa dels Nans és formada per trenta nois i noies (dos per nan).
1992. Per Sant Jordi s’estrenen en Jonàs i en Mataties, obra de Manel Casserras.
1998. Per les Santes s’estrena en Biada, obra de Sergio Laniado.
2003. Neix la Revolta dels Nans per les Santes, que se celebra fins al 2007.
2005. S’estrena la Rumbeta dels Nans Nous.
