L’any 1912 va sorgir la primera Banda Municipal de Mataró. Fins al 1969 va ser molt popular i actuava per Les Santes. Després de la seva desaparició, i amb la necessitat imperant de tenir una banda de música en el marc de la recuperació de la Festa Major a final dels anys setanta, es va contractar la Societat Musical Mestre Orts de Gaianes. La banda valenciana va ser l’ànima musical de Les Santes des del 1980 fins al 2003. A partir del 1989 va compartir protagonisme musical amb l’Agrupació Musical del Maresme.

L'inici de l’Agrupació es troba en la recuperació del Carnestoltes mataroní durant els primers anys de la democràcia, quan va aparèixer com a Societat Musical d’Escuracassoles, formada per un grup de músics i afeccionats. L’any 1984 la major part d’aquests músics, amb la direcció de Francesc Soler, van formar l’Agrupació Musical del Maresme, que amb els anys ha anat esdevenint protagonista en l’acompanyament musical de la Festa Major, formant part del seguici institucional. Cada 25 de juliol l’Agrupació ofereix un concert en solitari a l’Antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, i darrerament el dia 29, últim dia de la Festa Major, ofereix un concert al Pati de la Presó conjuntament amb alguna formació o cantant de renom.

Des del 2002 el director de la banda és Pere Bono, i els darrers anys el nombre de músics que la formen ha augmentat significativament. A part de participar a Les Santes, la Banda de l’Agrupació Musical del Maresme ofereix diversos concerts a la ciutat i arreu de Catalunya amb el seu ampli i variat repertori.

Herald és un personatge que, des de d’alt d’un cavall, porta de manera solemne la bandera de Mataró. Es va incorporar a les processons religioses i festives a principi del segle XX. És el protagonista de l’acte que obre cada any Les Santes: el 19 de juliol, coincidint amb el Toc de Novena de les campanes de Santa Maria, se celebra un acte institucional al Saló de Plens de l’Ajuntament. En acabar, l’alcalde encarrega formalment a l’Herald que faci extensiu a la ciutadania l’anunci que la festa ja és a tocar, i l’Herald i les Trampes, juntament amb uns banderers, surten a fer la Proclama de la Festa Major.

Les Trampes són els dos genets que fan sonar dues timbales a un pas compassat. Només surten, juntament amb l’Herald, el dia 19 per fer la Proclama de la Festa Major pels carrers i places de la ciutat, i el dia de la festivitat de les Santes patrones de la ciutat, el 27 de juliol, a l’Anada a Ofici, la Desfilada i la Passada de la tarda. Van aparèixer a Mataró el juliol de 1780, vuit anys després de l’arribada de les relíquies de les Santes a la ciutat. Tenen un caràcter anunciador de la proximitat del seguici festiu. Se situen sempre entre els Gegants i l’Herald.

Els Macers són dos personatges que precedeixen les autoritats a l’Anada a Ofici i a la Passada del 27 de juliol. Les primeres notícies de la seva existència són de principi del segle XVIII, poc després de la concessió del títol de ciutat. Els caracteritzen les maces que duen amb l’escut de la ciutat, i tenen la funció simbòlica de donar solemnitat als actes on participen, precedint les autoritats municipals.

L’any 1996 la colla va iniciar els primers assajos i va dur a terme amb molt d’èxit les primeres actuacions. Era la primera colla castellera del Maresme, i després de més de vint anys de vida ha aconseguit ser una de les més importants del país. La diada de Tots Sants del 2010 va assolir el seu primer castell de gamma extra. A Mataró els Capgrossos celebren la jornada castellera de la Festa Major el diumenge anterior a la diada de Les Santes, i hi conviden els Verds de Vilafranca i alguna altra colla. El 27 de juliol, diada de les santes patrones, participen al ritual de la festa construint un pilar a la sortida de les relíquies de Santa Maria, i a la tarda formen part, des de 1997, del seguici de la Passada.

Els Cavallets pertanyen a l’Entitat Folklòrica Catalana. Van ser creats el 1992, i el 1995 van actuar per primer cop en solitari. Des de l’any 2002 participen a La Passada la tarda del 27 de juliol. Tenen un ball propi, i el seu acompanyament musical és amb flabiols. Hi ha 8 cavallets grans i 4 de petits.