El meu cartell de Les Santes

Fa un temps que pinto una sèrie d’obres nocturnes, on majoritàriament represento parcs. Van sorgir de la necessitat de plasmar el moment vital pel qual estava transitant: els primers anys de maternitat, que no són fàcils. Vaig fer un tomb en la meva trajectòria pictòrica, on fins a aquell moment la meva obra era més lluminosa, cap a la nit i les ombres, fruit de les angoixes, la desesperació de no tenir temps per mi, i de la necessitat de tornar-me a retrobar amb la meva identitat, una de nova… Una nit, però, on mai falta un punt lluminós que il·lumina l’escena. En algunes d’aquestes obres hi represento els murs d’algun parc amb les parets plenes de grafitis, on els substitueixo per dibuixos del meu fill, qui va començar a dibuixar intensament des de ben petit i em va treure del meu món artístic per portar-me al seu.

Quan vaig rebre l’encàrrec per realitzar el cartell de Les Santes d’enguany, vaig tenir clar que l'obra també seria nocturna. La nit és un dels moments més important de la nostra festa major, i volia que fos la protagonista de l’escena. El cartell que he creat és un reflex de la meva trajectòria artística, i penso que és fidel a l’estil que em caracteritza.

He volgut fer un cartell on tothom pugui ser protagonista, i la manera de fer-ho ha sigut amb el carrer com a escenari. Aquest espai triat no és un qualsevol, és el carrer on s’ubica Can Marfà; antiga fàbrica de gènere de punt, actual Museu del tèxtil de la ciutat i, el que és un referent a Les Santes: és l'inici de la festa, on les comparses assagen i des d'on surten cap a l'Ajuntament, i és també on finalitza, l'epíleg de Les Santes. I al llarg de l'any és on dorm la Família Robafaves i la resta de figures. 

L’antic mur de la fàbrica, que fins fa poc encara era present en dos carrers, és ple de pintades, i m’ha servit de llenç per recrear, a través de dibuixos infantils a manera de grafitis, l’imaginari de Les Santes; hi trobem en Robafaves, La Geganta, la Toneta, en Maneló. També l’Àliga, majestuosa, la Momerota, el Drac i el Dragalió acompanyats d’un grup de gent gaudint de la festa. Però també hi apareix algun gegant molt popular, com ara en Terenci, com a símbol de la tradició gegantera de la ciutat, o el gegant de la nostra escola, en Mart el Gepard, com a símbol de l’escola pública. Aquests dibuixos de les figures de Les Santes, realitzades per la mà d’un nen, és el meu homenatge a la infantesa, tan present a la festa.

El carrer, la nit, i les figures estan acompanyades d’un rètol de neó, que m’ha servit per posar-hi títol a tot plegat, però també crec que hi posa un punt festiu, alegre i positiu a l’escena nocturna.

Ana García
Març de 2025