La Diada comprèn els dies 27 i 28. El 27 de juliol és la festivitat de les santes patrones, i el dia comença a partir de les 7, quan diversos recorreguts de Matinades recorren els carrers de Mataró per anunciar l’arribada de la Diada. Al llarg dels recorreguts, veïns generosos paren taules al carrer per proveir menjar i beguda. Minuts abans de les 9 del matí es troben tots els grups de Matinades a la plaça de Santa Maria i a l’hora en punt les campanes cridaran a ofici. Totes les comparses institucionals i les autoritats municipals sortiran de l’Ajuntament en l’Anada a ofici. Aquest dia especial també formen part del seguici protocol·lari l’Herald, les Trampes i els Macers. L’Ofici de Les Santes és la missa major per a orquestra, cor i solistes dedicada a les patrones, i és l’acte religiós més important de la Festa Major. Dura gairebé tres hores, i té una rica litúrgia pròpia. En la part musical, la Missa composta l’any 1848 pel mataroní mossèn Blanch és la protagonista absoluta per la seva riquesa musical i per la gran participació ciutadana que forma part dels cors. La Missa de les Santes, juntament amb la Família Robafaves i els Nans i el ritual de la Dormida, té una menció especial en la declaració de Les Santes com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. Mentre dura l'Ofici, al carrer d'en Pujol s'hi celebra una ballada de sardanes. Al mateix carrer hi ha aquest dia un petit altar en honor de les patrones, i és que la tradició diu que van néixer en aquest carrer. Acabat l’Ofici hi ha un l'acte d’aclamació popular a les relíquies de les santes, i a continuació tot el seguici emprèn el camí de tornada a l’Ajuntament on, com cada vegada, les comparses ballen i fan la dormida abans d’entrar per la porta de l’Ajuntament.
La tarda del 27 hi ha la Passada, hereva d’una antiga processó religiosa, i segueix el model de les antigues processons del Corpus. Al seguici del matí s’hi sumen els Cavallets i la Colla castellera Capgrossos de Mataró. Comparses, autoritats i la Banda de l’Agrupació Musical del Maresme faran una llarga cercavila festiva, plena de balls, foc i castells.
A la nit és el torn dels Focs. És l’acte més multitudinari de la Festa Major, i segurament tan antic com la Missa de les Santes. Està concebut com un gran espectacle per oferir als mataronins que es congreguen al llarg de tot el passeig Marítim i punts alts de la ciutat. A continuació se solen programar actuacions musicals o petits espectacles al llarg del passeig Marítim.
El dia 28 també hi ha un seguit d’actes ben assentats en el calendari. Al matí hi ha la tradicional Anada a la Residència Sant Josep. Les figures i les autoritats fan una visita de cortesia a la residència municipal i hi ha una ballada de sardanes a la qual fins i tot s'hi suma la Família Robafaves. La cercavila de retorn a l’Ajuntament és la menys protocol·lària de totes. Fins i tot la darrera dormida no és la d'en Robafaves, sinó la de la Geganta.
L’acte de la Postal de Gegants s’ha celebrat alguns anys el 26 i gairebé sempre, el 28. És un acte emblemàtic pel seu aspecte protocol·lari i festiu alhora. Els Gegants de Mataró exerceixen d’amfitrions i conviden altres gegants d’arreu de Catalunya (i en alguna ocasió fins i tot de més enllà). Els convidats responen a la invitació amb una postal, amb un segell i matasegells creats expressament. La Família Robafaves els rep en algun punt de la ciutat, i inicien el seu recorregut cap a l’Ajuntament acompanyats de centenars de mataronins. Una vegada davant de l’Ajuntament es produeix l’intercanvi de presents i els balls dels Gegants. L’Àliga de Mataró també surt de l’Ajuntament per saludar els convidats. Després dels balls i de la foto de família, tornen a sortir en cercavila per acomiadar-se.
Al vespre hi ha el Ball de Dracs. Va néixer com a ‘Festeig del Drac’, que cada any convidava una víbria. Amb el naixement del seu fill, el Dragalió, l’acte canvia de nom i els convidats són dos, un drac gran i un de petit. Fan dues cercaviles i un final de festa amb balls i pirotècnia. El 28 a la nit és la nit de Requisits de Festa Major. És l’acte que va néixer amb la voluntat de ser un ball engalanat, com els d’envelat, on es poguessin ballar els balls de saló de sempre, amb tauletes i una cura especial per tots els detalls. Uns anys després nasqué un altre acte entorn la creació d’una beguda de Les Santes: la Juliana. El beuratge s’ha pogut degustar durant molt anys només al ball de Requisits. La nit del 28 s’acabava massa d’hora. I és per això que el 2007 les mateixes comparses crearen un nou acte que ràpidament s’ha consolidat per la bona acceptació dels mataronins. És el No n’hi ha prou!, una nova sortida nocturna de les comparses ben entrada la matinada, acabat el Ball de Requisits. Les Diablesses, la Momerota, el Drac, l’Àliga i la Família Robafaves ballen entre ells, animadament, amb la gent a tocar, amb foc i amb la música pròpia de l’acte.
El Portal
El ritual
La Crida